Capital: Pretòria (capital administrativa)

Altitud: 1.330 m

Llengua oficial: Afrikaans i anglès, i 9 més.

Població: 44.200.000

Moneda: Rand

Zona horària: GMT+2

Clima: suau i temperat, ja que la major part del país està sota la influència dels vents alisis de l’est, que s’originen a l’Oceà Índic. Aquests vents donen lloc a un clima més fred i sec a la regió del sud-oest.

Cancelleria espanyola: 169, Pine St., Arcàdia. Pretòria 0083. P.O.B.: 1633.

Telèfon.: 344.38.75 /6 /7.

e-mail: embespza@mail.mae.es

Gràcies als jaciments paleoantropològics que s’ha trobat a Sud-àfrica, alguns els més antics d’Àfrica, s’ha pogut saber que fa tres milions d’anys Sud-àfrica estava habitada per grups d’australopitecs, tal i com demostren les restes trobades a les coves de Sterkfontein i Kromdraai. Més endavant hi varen viure diferents espècies d’homo (homo habilis i erectus) i l’home modern homo sapiens.Cap al s. IV i V agricultors i ramaders bantus es van establir cap al sud del riu Limpopo i posteriorment es traslladaren on actualment és la província de KwaZulu-Natal. En aquesta s’ha trobat la fonaria més antiga, que data de l’any 1.050. El grup xosa és el que s’establí més al sud del país, on actualment està la província del Cap Oriental.

Però la història escrita d’aquest país no comença fins l’any 1652. Jan Van Riebeeck era un administrador colonial holandès que el 1639 es va unir a la Companyia de les Indies Orientals per tal de seguir els objectius d’aquesta: realitzar activitats colonials a través de la corporació multinacional. El 6 d’abril de 1652 Jan Van Riebeeck va establir el Cap de Bona Esperança com un lloc d’avituallament per a la Companyia Holandesa de les Indies Orientals

Durant els segles XVII i XVIII la colònia holandesa es va establir i al mateix temps es va anar expandint fins que es va trobar amb els pobles Xosa, en aquell moment es desencadenaren les anomenades Guerres de Fronteres del Cap. Posteriorment es van portar cap el Cap esclaus provinents d’Indonèsia, de Madagascar i de l’Índia els descendents dels quals es casarien, alguns, amb colons holandesos. Els descendents van ser classificats com a mestissos del cap i malais del cap essent gairebé la meitat de la població de la Província Cap Occidental.

Durant la quarta guerra anglo-holandesa la Gran Bretanya va ocupar a l’any 1797 el Cap de Bona Esperança. Els holandesos van declarar la bancarrota i els anglesos es van annexar la colònia del Cap el 1805, així com ho farien posteriorment a d’altres zones. Tot i que el 1806 el parlament britànic va abolir el comerç d’esclaus, no va ser fins el 1833 que això passà a les seves colònies.

Els descobriments de diamants l’any 1867 i d’or el 1886 provocà el creixement de l’economia i d’immigració i que els nadius quedessin submisos a aquests treballs. Això provocà un enfrontament directe entre anglesos i Boers, pagesos d’origen holandès, que s’anomenà la Guerra dels Boers i durà des de 1899 fins el 1902, data en què els anglesos derrotaren les forces Boers i es firmà el Tractat de Vereeniging. Aquest declarava la sobirania total britànica sobre totes les repúbliques sud-africanes i un dels punts més destacats és que les persones de color negre no podien votar, exceptuant a la Colònia del Cap.

El 1910 es va crear la Unió Sud-africana a partir de la Colònia del Cap, la Colònia de Natal i les repúbliques de l’Estat Lliure d’Orange i de Transvaal. El 1934 es va formar el Partit Unificat com a resultat de la unió del Partit Sud-africà i els partits nacionals, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i les persones de color blanc angloparlants però que es va rompre el 1939 per ser un aliat del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. La part més conservadora del Partit Nacional era simpatitzant de l’Alemanya nazi durant la guerra i buscà una segregació racial després de la guerra.

El 1948 el Partit Nacional arribà al poder, fet que va permetre a les persones de color blanc mantenir el poder a través d’una sèrie de polítiques i lleis racistes que segregaven el país i que posteriorment es coneixerien amb el nom d’apartheid. Aquesta situació es va anar fent insostenible i provocà un descontent intern i una forta opressió. Per això van sorgir els moviments anti apartheid, especialment el Congrés Nacional Africà (CNA), que iniciaren campanyes de resistència, vagues, protestes i sabotatges.

El 1990 el Partit Nacional aixecà la prohibició sobre el CNA i altres organitzacions polítiques d’esquerres i alliberà Nelson Mandela, el dirigent més destacat del CNA que va estar a la presó durant 27 anys. Gradualment es va anar retirant la legislació de l’apartheid i el 1994 se celebraren les primeres eleccions multiracials que les guanyà el CNA per majoria absoluta. El CNA s’ha mantingut al govern fins avui en dia.

Malgrat que el CNA està al govern i la desaparició de l’apartheid milions de sud-africans continuen vivint en la pobresa. El país es troba immers en l’exportació d’or i diamants, en l’intent de resoldre la delinqüència i en una reforma agrària per tal d’alliberar la tensió social i les diferencies racials.

A Sud-àfrica hi ha 11 idiomes oficials: l’afrikaans, l’anglès, el zulu, el xosa, el swazi, el ndebele, el sotho del sud, el sotho del nord, el tsonga, el tswana i el venda. És per això que el país té 11 noms oficials.

L’afrikaans es parla a tota l’Àfrica austral (Angola, Botswana, Comores, Lesotho, Madagascar, Malawi, Maurici, Mayotte, Moçambic, Namíbia, Reunió, Santa Helena, Sud-àfrica, Swazilàndia, Zàmbia i Zimbabwe) i és una derivació del neerlandès. El segle XVII  els colons neerlandesos i el personal, servents i esclaus de la Companyia de les Índies Orientals la van dur fins a aquests territoris.

El zulu és una llengua parlada per uns 10 milions de persones a Sud-àfrica (a les províncies de KwaZulu-Natal, Mpumalanga i Gauteng), Lesotho i Swazilàndia.

El xosa és una llengua nigerocongolesa parlada per uns 7,9 milions de persones de l’Àfrica austral i és la segona llengua més parlada a Sud-àfrica, sobretot a la província de Cap Oriental. També es parla a la província de Cap Occidental i Johannesburg.

El swazi és una llengua parlada per uns 1,5 milions de persones a Sud-àfrica, Lesotho, Moçambic i Swazilàndia, on és llengua oficial.

El sotho del sud és una llengua parlada a l’Àfrica austral, concretament a Sud-àfrica i a l’estat de Lesotho (el nom d’aquest estat sorgeix de la llengua del poble).

El sotho del nord és una llengua nigerocongolesa parlada per uns 3,7 milions de persones a Sud-àfrica, però també és parlada a altres estats de l’Àfrica austral.

El tsonga és una llengua parlada per uns 1,64 milions de persones a la província de Limpopo de Sud-àfrica, uns 1,5 milions de persones a l’estat de Moçambic, unes 19.000 persones a l’estat de Swazilàndia i unes 1000.000 persones a l’estat de Zimbabwe.

El tswana és parlat a Sud-àfrica i la llengua nacional i majoritària de Botswana. També es parla a Zimbabwe i a Namíbia, però en aquests estats és una llengua minoritària.

El venda és una llengua nigerocongolesa que es parla a algunes zones de l’Àfrica austral. A l’estat de Zimbabwe és parlada per unes 84.000 persones i a Sud-àfrica per unes 666.000 persones, sobretot a la part del nord del país.

Sud-àfrica és una república que, com podeu veure al mapa de la dreta, està situada a l’extrem més meridional del continent Africà. A la seva dreta queda l’Oceà Índic i a la seva esquerra l’Atlàntic, així doncs a la zona més meridional del continent, el Cap Agulhas, s’uneixen les aigües dels dos oceans. Sovint s’identifica erròniament el Cap de Bona Esperança com la zona més meridional, però en realitat aquest està a uns 150 quilòmetres cap al nord respecte del Cap Agulhas.

Sud-àfrica té una superfície de 1.219.080 km² i limita amb els estats de Botswana, Moçambic, Namíbia, Zimbabwe i Swazilàndia i incorpora el de Lesotho dins les seves fronteres. Tal i com es pot observar al mapa Sud-àfrica està dividida en 9 províncies: Cap Occidental, Cap Oriental, KwaZulu-Natal, Mpumalanga, Limpopo, Nord-oest, Cap Septentrional, Gauteng i l’Estat Lliure. Cadascuna d’aquestes províncies es divideix en diferents municipis.

Els tres rius principals de Sud-àfrica són l’Orange, que desemboca a l’Oceà Atlàntic, el Vaal i el Limpopo, que desemboquen a l’Índic.

El Parc Nacional Kruger és una de les reserves naturals més importants de l’Àfrica meridional, tant per la seva extensió (dos milions d’hectàrees de superfície aproximadament) com per ésser el més visitat de tot Sud-àfrica. James Stevenson-Hamilton va declarar aquest parc com a espai protegit el 1898 en contra del que pensava la població local que, veient l’atracció turística generada, ha acabat acceptant aquest fet.

El Kruger té una varietat de fauna molt important, s’ha identificat 147 espècies de mamífers i 507 d’aus. Els mamífers més anomenats són els Big Five, els cinc més importants, que són el lleó, el lleopard, l’elefant, el rinoceront i el búfal però els visitants també podran veure guepards, hipopòtams, girafes, zebres, etc.

Per a visitar el Kruger no és necessari contractar un guia ni un tour organitzat, doncs és suficient llogar un cotxe i disposar d’un mapa per a recórrer les carreteres i pistes tot buscat animals mentre s’observa la vegetació. Dins del parc hi ha diverses zones per a passar les nits, que depenent dels serveis que ofereixen tenen preus molt diferents. És imprescindible aprofitar les màximes hores del dia, així doncs cal començar la ruta molt aviat i arribar just abans del tancament dels campaments.

Alguns d’aquests campaments organitzen sortides de nit (Astronomy drives i Night drives) que permeten observar el comportament nocturn d’alguns animals i algunes espècies que durant el dia no es deixen veure.

Llocs d’interès: L’abeurador de Satara, Riu Olifants, Riu Blyde.